Calcula la velocitat

Per a calcular la velocitat dels dinosaures utilitzarem la fórmula d'Alexander, en la qual haurem d'introduir dos paràmetres que calcularem a partir de les mesures del rastre.

La gambada (o ''stride length'' en anglès) és la distància entre dues petjades consecutives del mateix cantó en un rastre. La mesurarem en metres.

L'alçada del maluc (o ''hip height'' en anglès) és l'alçada de l'extremitat del dinosaure, mesurada des de la planta del peu fins al punt on el fèmur s'insereix a la pelvis.

L'alçada del maluc es pot calcular multiplicant la longitud de la petjada per un factor concret (vegeu l'apartat ''Manual del bon rastrejador'' al dossier). El seu valor l'expressarem en metres.



El pes del dinosaure

Per a calcular el pes dels dinosaures usarem fórmules matemàtiques basades en mesures que podem prendre en els ossos fòssils. Hi ha diversos mètodes per calcular el pes dels dinosaures, en funció del tipus de locomoció del dinosaure (quadrúpedes o bípedes).

Cal que mesurem el perímetre que fan l'húmer (os de les potes davanteres) i el fèmur (os de les potes posteriors) a la seva part central, a la canya de l'os (també anomenada diàfisi). Aquesta mesura la introduirem en mil·límetres.



Que gran!

La mida del dinosaure, o la seva longitud corporal completa, es pot calcular a partir de la mesura del fèmur (os de la pota posterior) o de l'húmer (os de la pota de davant).

Pels dinosaures sauròpodes mesurarem la longitud del fèmur, des del seu extrem més alt fins a la base, i l'expressarem en mil·límetres a la fórmula. Pels dinosaures hadrosaures mesurarem la longitud de l'húmer, des del seu extrem més alt fins a la base, i l'expressarem en centímetres a la fórmula. Seleccionarem també el tipus de dinosaure (sauròpode o hadrosaure)

Referències

  • Alexander RMcN (1976) Estimates of speeds of dinosaurs. Nature 261: 129-130.

  • Anderson, J. F., Hall-Martin, A. and Russell, D.A. (1985) Long-bone circumference and weight in mammals, birds and dinosaurs. Journal of the Zoological Society of London A, 207, 53-61.

  • Campbell Jr., K.E. and Marcus, L. (1992) The relationships of hindlimb bone dimensions to body weight in birds. Natural History Museum of Los Angeles County Science Series, 36, 395-412.

  • Campione, N. E. and Evans, D. C. (2012) A universal scaling relationship between body mass and proximal limb bone dimensions in quadrupedal terrestrial tetrapods. BMC Biology, 10, 60.

  • Campione, N. E., Evans, D. C., Brown, C. M. and Carrano, M. T. (2014) Body mass estimation in non-avian bipeds using a theoretical conversion to quadruped stylopodial proportions. Methods in Ecology and Evolution, 5(9), 913-923.

  • Campione, N. E. (in review) Extrapolation of a universal scaling relationship for estimating body masses in extinct terrestrial vertebrates.

  • Christiansen, P. and Farina, R. A. (2004) Mass prediction in theropod dinosaurs. Historical Biology, 16, 85-92.

  • Mazzetta, G. V., Christiansen, P. and Farina, R. A. (2004) Giants and bizzares: body size of some southern South American Cretaceous dinosaurs. Historical Biology, 16, 71-83.

  • Paul, G.S. 2010. The Princeton Field guide to Dinosaurs. Princeton University Press, 320 pp.

  • Prieto-Márquez A, Chiappe LM, Joshi SH (2012). The Lambeosaurine Dinosaur Magnapaulia laticaudus from the Late Cretaceous of Baja California, Northwestern Mexico. PLoS ONE 7(6): e38207.

  • Taylor, P.M. 2009. A re-evaluation pf Brachiosaurus altithorax Riggs 1903 (Dinosauria, Sauropoda) and its generic separation from Giraffatitan brancai (Janenesch 1914). Journal of Vertebrate Paleontology, 29(3):787-806.

  • Toni Monleon-Getino, Clara Rodriguez Casado. 2015. Probabilitat i estadistica per a ciencies I PPU. Barcelona

Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística.
Secció D'Estadística.
Biel Stela i Antonio Monleón